Bilingüisme

El cas més simple de plurilingüisme: aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues (per oposició a trilingüisme,...). Però, és evident que el bilingüisme és un concepte polisèmic. S’ha entés per bilingüisme la possibilitat d'un individu d'utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Però  aquesta és una situació utòpica que no existeix en la realitat.

S’ha parlat de diferents classes de bilingüisme:

Bilingüisme individual

Capacitat d'una persona d'emprar dues llengües. Ens referim, per tant, a la menor expressió de poliglotisme. S'engloben ací situacions extremadament variades d'acord amb els nombrosos factors que es tinguen presents.

Comprovem que es parla de bilingüisme en casos tan distints com:

-          Segons el grau d'ús de la llengua: passiu (l'entén però no la parla o no la vol parlar) i actiu (l'entén i també la parla). També es pot tenir present l'ús escrit de la llengua (la llig, l'escriu) i ens en resultaria una diversitat de situacions molt complexa.

-          Segons el grau de domini de les llengües: simètric (o ambilingüisme) si totes es coneixen igual i asimètric, si alguna es domina més que les altres. En aquest últim cas, també hi trobem situacions molt variades si analitzem factors com ús oral/escrit, registres lingüístics, àmbits d'ús...

-          Segons la motivació psicològica: instrumental (per motius laborals o econòmics, com pot ser l'aprenentatge de l’anglès al món actual) i integratiu (per exemple, els immigrants).

Bilingüisme social

Es tracta de situacions on el bilingüisme individual (el poliglotisme dels individus) afecta col·lectius sencers que formen grups socials. S'usen dues llengües (una de pròpia i una altra pròpia d'un altre grup)
que alternen segons unes normes d'ús establertes que no n'organitzen les funcions.

També en aquest cas les situacions poden ser molt diverses si atenem a factors com el grau d'extensió de la bilingüització, l'estabilitat de la situació o la jerarquització funcional de les llengües. Ara bé, el bilingüisme social sempre amaga una situació de desigualtat. El bilingüisme dels pobles no és un fet natural per la senzilla raó que una societat per a comunicar-se, només té necessitat d'una llengua. És per això que sol manifestar-se com una situació conflictiva (inestable i desequilibrada quant a les funcions de cada llengua).

Bilingüisme territorial

Aquell que trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia.
Per exemple, Al País Valencià, amb unes comarques castellanoparlants i unes altres catalanoparlants. 

Aquest bilingüisme l'estudia la geografia lingüística i no la sociolingüística. Com heu pogut comprovar, el terme bilingüisme queda reduït a "situació en què s'usen dues llengües" i prou. Per això els sociolingüistes han introduït altres conceptes més específics:

- Diglòssia

- Conflicte lingüístic

- Procés de substitució