INTERLLENGUA

-          És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).

-          La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.

-          Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.

-          És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.

-          No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.

-          La interllengua és el concepte central del procés d’aprenentatge de segones llengües.

-          El 1999, als EUA hi havia més de 600 estudis sobre la interllengua.

-          L’aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1

-          Podem afirmar que l’adquisició de la L1 no passa per l’etapa de la interllengua.

CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES PER A LA CORRECCIÓ DELS ERRORS QUE ES PRODUEIXEN EN UNA  INTERLLENGUA

-          Visió més tolerant i comprensiva de l’error

-          L’error indica activitat encara que no siga reeixida

-          L’error hauria d’esdevenir un concepte positiu

-          Tots els errors no són dels alumnes (poden ser metodològics o conseqüència de l’actuació didàctica)

-          No s’ha de corregir tot, cal seleccionar (fonamentalment allò que s’està estudiant o que ja s’ha vist)

-          L’oral es pot enregistrar per provocar l’autopercepció de l’error

-          La correcció immediata és més eficaç

-          Cal corregir si és possible sense que es note

-          Els alumnes han de participar de la correcció