dijous, 28 de maig del 2015

LLENGÜES MINORITÀRIES I LLENGÜES MINORITZADES


Llengües minoritàries

   Suposa un criteri quantitatiu: el nombre de parlants. En aquest sentit, caldria posar-se
   d’acord en el nombre a partir del qual definim una llengua com a minoritària i una altra com
   a majoritària. Recordem que al món hi ha unes 6.000 llengües, i només unes quinze o vint
   són utilitzades per més de cinquanta milions de parlants. La majoria de llengües del món
   tenen un nombre reduït de parlants. Aquest factor no implica cap reconeixement qualitatiu
   respecte a la llengua. El concepte de llengua minoritària o majoritària és doncs totalment
   arbitrari i sovint s’empra per classificar les llengües segons la seua “validesa”. A Europa
   poques llengües passen dels deu milions de parlants. Entre cinc i deu: suec, búlgar, català,
   danès... Menys de cinc: noruec, finès, albanès, eslovac, lituà, letó, eslovè...

Llengua minoritzada

     És aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de
     retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística.
   Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la
   llengua pròpia és insuficient per viure-hi. Són llengües minoritzades: català, bretó, occità,
   basc, gallec, sard, cors, caló...

PLA D’ACOLLIDA

El Pla d’Acollida és un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Les orientacions que es donen es refereixen a l’alumnat que prevé d’altres països i/o desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries

S’emmarca en:

a)      En el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en què la comunitat educativa defineix els compromisos, tant de caràcter lingüístic i curricular, com de caràcter social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d’alumnat amb cultures diferents.
b)      En el Projecte Curricular de Centre (PCC) on s’incorporaran al currículum referències multiculturals, especialment de les cultures d’origen de l’alumnat. Es repleguen les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l’alumnat estranger que accedeix al centre. S’acorda el model bàsic del pla individual d’intervenció educativa.
c)      Al Projecte Lingüístic (PL) del centre on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l’arribada d’aquest alumnat i facilitar el seu procés d’aprenentatge i d’integració.
d)      Al Pla d’Acció Tutorial en Educació Secundària on es reflexen les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l’alumnat i la seua relació amb el professorat. 

INTERLLENGUA

-          És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
-          La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
-          Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
-          És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.
-          No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
-          La interllengua és el concepte central del procés d’aprenentatge de segones llengües.
-          El 1999, als EUA hi havia més de 600 estudis sobre la interllengua.
-          L’aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1
-          Podem afirmar que l’adquisició de la L1 no passa per l’etapa de la interllengua.


CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES PER A LA CORRECCIÓ DELS ERRORS QUE ES PRODUEIXEN EN UNA  INTERLLENGUA

-          Visió més tolerant i comprensiva de l’error
-          L’error indica activitat encara que no siga reeixida
-          L’error hauria d’esdevenir un concepte positiu
-          Tots els errors no són dels alumnes (poden ser metodològics o conseqüència de l’actuació didàctica)
-          No s’ha de corregir tot, cal seleccionar (fonamentalment allò que s’està estudiant o que ja s’ha vist)
-          L’oral es pot enregistrar per provocar l’autopercepció de l’error
-          La correcció immediata és més eficaç
-          Cal corregir si és possible sense que es note
-          Els alumnes han de participar de la correcció

DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2


1.      L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
2.       La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
3.       La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
4.       En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
5.       Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
6.       Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessen.
7.       Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
8.       El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
9.       La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.

10.   Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.

L’ADQUISICIÓ D’UNA SEGONA LLENGUA



INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).

INTAKE: Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.

OUTPUT: Producte lingüístic elaborat per l’aprenent.

INTERLLENGUA: És una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.

FACTORS MÉS INFLUENTS EN L’ADQUISICIÓ DE LA L2

INPUT: En quantitat, de qualitat:
-          La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més  important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
-          La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.
-          Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
-          El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació

OUTPUT: Experiència rica de parla:
-          Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.
-          La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).

INTERLLENGUA: En un ordre fixat, amb errors que cal corregir:
-          Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va  des de la seva L1 fins el domini de la L2.
-          En els primers estadis evolucionen ràpidament.
-          L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
-          La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.
-          La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS: (Edat, Aptitud, Motivació, Actituds, Personalitat, Ús d’estratègies)
-          Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un factor que afecta l’adquisició d’una L2 (els més xicotets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
-          Sembla que la intel·ligència és una part important de l’aptitud (però no l’única) i els factors aptitudinals representen entre el 25 i el 50% de l’aprenentatge d’una llengua.
-          La motivació està molt relacionada amb l’èxit de l’aprenentatge (tant la integradora com la instrumental).
-          Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten  tant la motivació com el rendiment en la L2.
-          Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l’aprenentatge.
-          L’estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l’aprenentatge de la L2.
-          Les estratègies que usa l’alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives, socials, etc.



L’adquisició de una segona llengua es molt important, el conèixer-la i poder gaudir, a banda, de la cultura que esta en suposa. Ja que el valencià com a la resta de llengües té un magnífic passat, i una cultura molt plena. 

PIL, PEV, PIP

PIL
(programa d’immersió lingüística)

Característiques:
-         Nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.
-          Està pensat  per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.
-          A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. 
-          El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assolixen un domini formal.
-          El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.

PEV
(Programa d’Ensenyament en Valencià)

Característiques:
Predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants. 
 El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.
-     L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.
    Així, s’ afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà.
            El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de forma coherent, en ESO.
    En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.

PIP
(Programa d’Incorporació Progressiva)

Característiques: 
Poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.
La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.
Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.
El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà:
A partir de l’etapa primària, s’introdueix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs i l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.
Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.
El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària.
Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP.
Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Text d'interés

He trobat un text molt interessant de la llengua valenciana que m'agradaria compartir amb tots vosaltres.