Diglòssia, Monolingüisme i Substitució lingüística

Diglòssia

El concepte de diglòssia, de Ferguson (1959), parteix de l’estudi d’una situació en què coexisteixen dues varietats d’una mateixa llengua (varietat alta: A i varietat baixa: B).

Altra definició de diglòssia segons Fishman seria: aquella situació en què una llengua (A) ocupa els àmbits formals i l’altra (B), els àmbits informals. Fishman descriu diferents situacions possibles tenint en compte alhora l’ocupació dels àmbits d’ús i la competència individual dels parlants envers les dues llengües coexistents, i així descriu les quatre situacions següents:

1.       Diglòssia i bilingüisme: és el cas d'aqueslles societats els membres de la qual són capaços d'expressar-se en dues llengües que exerceixen funcions distintes.

Paraguai: el castellà funciona com a llengua A i el guaraní com a llengua B.

2.       Diglòssia sense bilingüisme: és el cas d'aquelles societats on l'elit dirigent introdueix una llengua com a distintiu de classe.
Rússia: l'aristocràcia russa francófona d'abans de la 1a Guerra Mundial i el poble russoparlant.

3.       Bilingüisme sense diglòssia: és el cas dels que aprenen un segon idioma per pròpia voluntat. No incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia (aprendre anglès).

4.       Ni bilingüisme ni diglòssia: seria la situació de comunitats monolingües (els castellans de les regions castellanoparlants) o estats monolingües (els islandesos, els portuguesos...)
En el nostre context de territoris de parla catalana, va ser Rafael L. Ninyoles
qui va introduir el concepte de diglòssia (en el sentit de diglòssia externa). 

Monolingüisme

El monolingüisme és l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. No hem de confondre monolingüisme estatal amb l’acceptació d’una sola llengua oficial: cas de França, Itàlia,... Podem afirmar, doncs, que el monolingüisme és una situació estranya, és l'excepció, i la norma general és el plurilingüisme.

Substitució lingüística

Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d’ús. Es tracta per tant d’una situació dinàmica i inestable.
Sorgeix quan una llengua forastera (o dominant o expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús d’una altra, pròpia d'un territori (llengua dominada, recessiva o minoritzada).
Una vegada que un comunitat lingüística entra en una situació de conflicte lingüístic, el procés iniciat es direigeix cap a la substitució o extinció de la llengua recessiva.