Llengües minoritàries
Suposa un
criteri quantitatiu: el nombre de parlants. En aquest sentit, caldria posar-se
d’acord en el
nombre a partir del qual definim una llengua com a minoritària i una altra com
a majoritària.
Recordem que al món hi ha unes 6.000 llengües, i només unes quinze o vint
són utilitzades
per més de cinquanta milions de parlants. La majoria de llengües del món
tenen un nombre
reduït de parlants. Aquest factor no implica cap reconeixement qualitatiu
respecte a la
llengua. El concepte de llengua minoritària o majoritària és doncs totalment
arbitrari i sovint
s’empra per classificar les llengües segons la seua “validesa”. A Europa
poques llengües
passen dels deu milions de parlants. Entre cinc i deu: suec, búlgar, català,
danès... Menys
de cinc: noruec, finès, albanès, eslovac, lituà, letó, eslovè...
Llengua minoritzada
És aquella que pateix la interposició d’una altra
llengua i està immersa en un procés de
retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat
lingüística.
Tots els seus
parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la
llengua pròpia
és insuficient per viure-hi. Són llengües minoritzades: català, bretó, occità,
basc, gallec,
sard, cors, caló...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada