L’ADQUISICIÓ D’UNA SEGONA LLENGUA

INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).

INTAKE: Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.

OUTPUT: Producte lingüístic elaborat per l’aprenent.

INTERLLENGUA: És una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.

FACTORS MÉS INFLUENTS EN L’ADQUISICIÓ DE LA L2

INPUT: En quantitat, de qualitat:

-          La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més  important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.

-          La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.

-          Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).

-          El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació

OUTPUT: Experiència rica de parla:

-          Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.

-          La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).

INTERLLENGUA: En un ordre fixat, amb errors que cal corregir:

-          Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va  des de la seva L1 fins el domini de la L2.

-          En els primers estadis evolucionen ràpidament.

-          L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).

-          La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.

-          La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS: (Edat, Aptitud, Motivació, Actituds, Personalitat, Ús d’estratègies)

-          Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un factor que afecta l’adquisició d’una L2 (els més xicotets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).

-          Sembla que la intel·ligència és una part important de l’aptitud (però no l’única) i els factors aptitudinals representen entre el 25 i el 50% de l’aprenentatge d’una llengua.

-          La motivació està molt relacionada amb l’èxit de l’aprenentatge (tant la integradora com la instrumental).

-          Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten  tant la motivació com el rendiment en la L2.

-          Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l’aprenentatge.

-          L’estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l’aprenentatge de la L2.

-          Les estratègies que usa l’alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives, socials, etc.

L’adquisició de una segona llengua es molt important, el conèixer-la i poder gaudir, a banda, de la cultura que esta en suposa. Ja que el valencià com a la resta de llengües té un magnífic passat, i una cultura molt plena.